La globalització no és en absolut un fenomen recent i la major part del planeta ha estat en contacte d’una o una altra forma des de temps antics, ja ho sabem, però malgrat això, no deixen de sorprendre les històries d’individus que, fa segles, apareixien un bon dia en un entorn molt diferent al seu, causant gran estranyesa a la gent local. És el que ens atreu d’històries com les de Marco Polo, o com l’Ambaixada Keichō i els samurais que es van quedar a viure a Sevilla. Avui parlarem d’un altre exemple, més curiós encara, el de Yasuke, un africà que a finals del segle XVI es va convertir en el primer samurai occidental.
La Companyia de Jesús, a més de participar activament en el comerç de mercaderies entre Europa, Xina i Japó als segles XVI i XVII, va prendre part en un comerç també comú en la seva època però per descomptat molt més criticable des de la nostra, el d’esclaus –encara que no acostuma a parlar-se massa d’això. Quan Alessandro Valignano (1539-1606) va arribar a Japó en 1579, una de les persones que l’acompanyaven era un esclau africà, de Moçambic segons les cròniques dels jesuïtes, que feia prop d’un metre i noranta centímetres d’alçada, i que treballava al servei dels sacerdots sota aquesta condició, la d’esclau. Quan Valignano va viatjar a Kyoto en 1581 el va portar amb ell, i la seva presència va causar tal sensació i sorpresa que la notícia va acabar arribant a orelles d’Oda Nobunaga (1534-1582). Així, el poderós daimyō va enviar un missatge als jesuïtes demanant-los que anessin a veure’l i portessin amb ells a aquesta persona de color negre de la qual tothom parlava. La visita es va produir el 23 de març d’aquest mateix 1581 segons les cròniques japoneses, que descriuen a l’esclau com un jove d’uns vint-i-cinc anys, d’aparença sana, molt forta, amb tot el cos de color negre “com un bou” i diuen a més que parlava una mica de japonès. Nobunaga va quedar impressionat per la seva aparença, va fer que es desvestís fins a la cintura i va ordenar a unes criades que freguessin la seva pell amb tota classe de sabons, olis i ungüents per comprovar que aquest color era natural i no alguna classe de tint o pintura. Una vegada va estar segur que aquesta meravella era real, va demanar als jesuïtes que el jove es quedés amb ell, quelcom a que els religiosos –als qui interessava molt tenir bones relacions amb qui era ja governant de la major part del país– van accedir, “regalant-li”.
En els quadres que retraten l’arribada dels portuguesos a Japó és molt comú veure imatges com aquesta, on criats/esclaus negres porten caixes o atenen a cavallers o jesuïtes
El nom que se li va donar va ser Yasuke, fins fa poc s’ignorava el motiu però molt recents recerques dutes a terme a Japó afirmen que el seu nom real era Yasufe, i des d’aquest moment va acompanyar sempre a Nobunaga com una espècie de guardaespatlles. Cal destacar que a partir de llavors ja no va ser un esclau, ja que estant al servei del daimyō rebia un sou i les mateixes comoditats que la resta de vassalls, arribant a concedir-se-li la condició de samurai i fins i tot compartint taula en ocasions amb el mateix Nobunaga, un privilegi que molts dels seus vassalls de confiança no tenien. Se sap que va estar al costat del seu senyor en l’Incident Honnō-ji, lluitant contra els homes d’Akechi Mitsuhide (1528-1582), i que va poder escapar amb vida, podent arribar on s’allotjava el fill de Nobunaga. Quan aquest va ser també atacat, de nou va lluitar com un més, amb l’única diferència que, quan es van veure derrotats, ell no va cometre seppuku com molts dels seus companys sinó que es va rendir davant l’enemic. Akechi va decidir perdonar-li la vida, encara que sembla que no per misericòrdia sinó per menyspreu, afirmant que Yasuke era més un animal que un home, per la qual cosa no se’l podia considerar un samurai i, per tant, no tenia cap responsabilitat que hagués de pagar amb la seva vida, com s’esperava d’un samurai en ser derrotat. Així, va ser retornat als jesuïtes i a partir d’aquest moment la història li va perdre la pista, encara que es creu que va acabar tornant a la seva terra. Moltes vegades s’atribueix al mariner anglès William Adams (1564-1620) la condició de ser el primer samurai occidental, però Yasuke se li va avançar per uns quants anys.
Portada i contraportada del Kurosuke de Kurusu Yoshio
La història de Yasuke és un d’aquests casos en els quals sorprèn –per interessant i única– que no hagi estat portada a la ficció en més ocasions. L’escriptor japonès Kurusu Yoshio (1916-2001) ho va fer en 1968, amb un conte infantil anomenat Kurosuke –“kuro” significa “negre” en japonès– que va tenir una gran repercussió a Japó al seu moment. Aquest conte és bastant fidel als fets originals, a diferència de l’anime Afro Samurai, que no està realment basat en la història de Yasuke, sinó tan sols inspirat en ella, bàsicament en usar la idea d’un samurai negre. Finalment, aquest any 2017 s’ha sabut que un estudi de Hollywood, Lionsgate Films, està interessat en produir una pel·lícula sobre Yasuke… el que pot ser tant una bona com una mala notícia, veurem.
Bibliografia
- de Bary, Theodore, ed. Sources of Japanese Tradition, vol. 1. Nova York: Columbia University Press, 1964.
- Boxer, C.R. The Portuguese Seaborne Empire (1415-1825). Londres: Hutchinson & Co., 1969.
- Fróis, Luís. Historia de Japam, vol.3. Lisboa: Biblioteca Nacional, 1982.
- Gonoi, Takashi. 大航海時代と日本 (Daikōkai jidai to Nihon – L’era dels grans descobriments i Japó). Tòquio: Watanabe Shuppan, 2003.
- Lamers, Jeroen P. Japonius Tyrannus. The Japanese Warlord Oda Nobunaga Reconsidered. Leiden: Hotei Publishing, 2000.
- Okuno Takahiro. 織田信長文書の研究〈下巻〉(Oda Nobunaga monjo no kenkyū, kegan – Investigació dels documents d’Oda Nobunaga, II). Tòquio: Yoshikawa Kōbunkan, 1970.
- Ōta, Gyūichi. The Chronicle of Lord Nobunaga. Editat per Jurgis Elisonas i Jeroen P. Lamers. Leiden: Brill, 2011.
- Taniguchi Katsuhiro. 織田信長合戦全録 ー桶狭間から本能寺までー (Oda Nobunaga kassen zenroku. Okehazama kara Honnō-ji made – Transcripcions completes d’Oda Nobunaga. De Okehazama a Honnō-ji). Tòquio: Chūkō Shinsho, 2002.
- Takase Kōichirō. キリシタンの世紀 ーザビエル渡日から「鎖国」までー (Kirishitan no seiki. Zabieru tonichi kara “sakoku” made – El segle cristià. De l’arribada a Japó de Xavier al “sakoku” o època d’aïllament voluntari del país). Tòquio: Iwanami Shoten, 1993.
López-Vera, Jonathan. “Yasuke, el samurai negre que va arribar d’Àfrica” a HistoriaJaponesa.com, 2017.