Japó és a una de les zones de major activitat sísmica de tot el planeta, per la qual cosa els terratrèmols gairebé formen part del seu dia a dia. No obstant això, i lògicament, existeixen terratrèmols de moltes classes, des d’aquells tremolors amb prou feines perceptibles fins als gegantescs desastres naturals d’enorme impacte a tots els nivells. Tenint encara molt presents les horribles imatges del que va haver en 2011 a la zona nord del país –seguit d’un tsunami pitjor encara–, o del que va assolar en 1995 la ciutat de Kobe, avui retrocedim una mica més per parlar d’un altre gran terratrèmol, transcendental per a la Història Japonesa, i no només pels danys ocasionats pel sisme en si.
Dos o tres minuts abans del migdia del dia 1 de setembre de l’any 1923, la regió de Kantō, en la qual es troben la capital japonesa, Tòquio, i algunes altres ciutats també altament poblades, com Kawasaki o Yokohama, es va veure sacsejada de sobte per un fort terratrèmol. Malgrat que en termes de magnitud hi ha hagut altres sismes més potents al llarg de la història de Japó, aquest va ser amb diferència el més devastador de que es té constància en quant a nombre de persones mortes, ni més ni menys que unes cent mil en nombres rodons. A aquesta ja enorme xifra cal afegir-li a més el més de mig milió de ferits de diferent consideració i uns tres milions de persones que van perdre la seva llar. No obstant això, la gran majoria de víctimes i danys materials no van ser pas causats directament pel terratrèmol –o per les seves gairebé seixanta rèpliques– ni tampoc pel tsunami posterior que va aixecar onades de fins a deu metres, sinó que van ser conseqüència dels incendis que es van produir immediatament després del primer tremolor, uns incendis que van acabar amb la ciutat de Yokohama i amb la meitat de la capital del país.
Mapa del Tòquio de l’època, amb la zona devastada pels incendis i els llocs dels quals van sorgir
La causa de l’aparició de tots aquests nombrosos incendis de banda a banda de tota la regió va ser el fet que el terratrèmol es produís exactament a l’hora en la qual a la majoria de llars s’estava preparant el dinar, per la qual cosa milers i milers de cuines estaven funcionant en aquest precís moment, cadascuna amb el seu petit foc. A més, un altre factor –fruit també de la casualitat– va provocar que tots aquests petits incendis creixessin i s’estenguessin ràpidament assolant-ho tot al seu pas, un factor en forma de tifó que estava creuant aquest mateix matí la zona de Ishikawa –a la costa del Mar del Japó però a l’altura de Kantō– i que va ocasionar grans vents sobre la costa contrària, la del Pacífic.
No obstant això, i encara que a nosaltres ens pugui semblar increïble, en aquells dies molta gent va veure una causa completament diferent, no només per als incendis sinó fins i tot també per al propi terratrèmol: la presència de coreans a Japó –recordem que entre 1910 i 1945 Corea va ser una colònia japonesa. Gairebé més ràpidament que les flames, es van estendre per la regió tot tipus de rumors sobre els coreans que residien allà, culpabilitzant-los de tota classe de delictes, des de de provocar els incendis a enverinar els pous d’aigua, passant per protagonitzar actes de pillatge en comerços i cases derruïdes. Alguns creien fins i tot que ells havien estat els causants directes del terratrèmol emprant una misteriosa màquina, o que tot havia estat un càstig dels déus per la seva presència al sagrat sòl japonès. D’una manera o d’una altra, els culpables de tot eren els coreans. Aviat, grups de ciutadans japonesos van buscar venjar-se d’aquests suposats causants de la seva desgràcia i es van organitzar patrulles que van sortir en la seva cerca i captura. Malgrat els intents de la policia japonesa per protegir-los, en els dies següents al terratrèmol es creu que van morir uns dos mil sis-cents coreans, assassinats per aquestes patrulles ciutadanes, en molts casos sent llançats al riu. De pas, també van ser assassinats centenar i mig de residents xinesos.
El jove Hirohito
Davant aquesta situació de caos absolut –creada tant pels desastres naturals com pel clima social posterior–, el govern japonès va declarar la llei marcial en totes les zones afectades. No obstant això, aquest fet va ser aprofitat llavors pels militars per acabar amb alguns activistes polítics que ells consideraven radicals i perillosos per als seus interessos, principalment anarquistes i comunistes vinculats a moviments sindicals i obrers, que no tenien res a veure amb tot l’assumpte del terratrèmol i el caos posterior. Al seu torn, i com a resposta a aquestes execucions, un jove d’esquerres va intentar assassinar d’un tret al príncep Hirohito (1901-1989), qui seria emperador tres anys després i fins a 1989 amb el nom de Shōwa, però que des de 1921 ocupava el càrrec de regent a causa de la malaltia del seu pare, l’emperador Taishō (1879-1926). Però l’intent de regicidi va quedar en això, un intent, doncs el jove revolucionari va fallar el tret, sent llavors detingut i executat. A més, aquest intent d’assassinat no va fer una altra cosa que augmentar la repressió sobre els moviments d’esquerres japonesos i potenciar el nacionalisme de dretes i el militarisme que acabarien fent-se amb el control del govern de Japó, la qual cosa tindria nefastes conseqüències pocs anys després, com és ben sabut.
L’inquiet Namazu, resistint-se a ser controlat
Un antic mite popular a Japó atribueix els terratrèmols a les sacsejades d’un gegantesc silur o peix gat anomenat Namazu. Aquestes es produeixen cada vegada que el kami Kashima, la divinitat encarregada de mantenir-lo controlat i immobilitzat al fons del mar, abandona aquesta tasca per algun motiu, quedant llavors lliure Namazu per fer de les seves. Aquest –diguem– entremaliat peix ha estat representat des de fa segles per molts pintors, convertint-se així en un motiu bastant recurrent de l’art japonès. Òbviament, es tracta només d’un relat mitològic al que no cal donar més credibilitat que aquesta, però igual de poc creïble resulta que el terratrèmol de 1923 fos provocat pels coreans de Japó i ja hem vist que molts s’ho van prendre molt seriosament.
Bibliografia
- Andressen, Curtis. A Short History of Japan, from Samurai to Sony. Canberra: Silkworm Books, 2002.
- Buruma, Ian. Inventing Japan, 1853-1964. Nova York: The Modern Library, 2004.
- Goto-Jones, Christopher. Modern Japan. A Very Short Introduction. Oxford: Oxford University Press, 2009.
- Hane, Mikiso. Breve Historia de Japón. Madrid: Alianza Editorial, 2000.
- Morton, W. Scott, i J. Kenneth Olenik. Japan. Its History and Culture. Nova York: McGraw-Hill Inc., 2005.
- Takafusa, Nakamura. «Depression, Recovery, and War, 1920-1945». A The Cambridge History of Japan, vol. 6, The Twentieth Century, editat per Peter Duus, 451-493. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press, 1988.
- Varley, H. Paul. Japanese Culture. Honolulu: University of Hawaii Press, 2000.
López-Vera, Jonathan. “El gran terratrèmol de 1923” a HistoriaJaponesa.com, 2018.